Qui sóc?

AGUSTÍ ALCOBERRO I PERICAY
(Pals, Baix Empordà, 1958)

 

Sóc doctor en Història per la Universitat de Barcelona i professor del Departament d'Història Moderna d'aquesta universitat des de l’any 1994. Anteriorment he treballat com a professor de català a l'ensenyament primari (1978-1983), com a professor de Didàctica de les Ciències Socials a la Universitat de Barcelona (1991-1994) i com a catedràtic de Geografia i Història d'institut (1983-2005).

Des del 22 de maig del 2008 fins al 24 de setembre del 2014 he estat director del Museu d'Història de Catalunya.

La meva activitat professional s'ha mogut en tres eixos bàsics: la recerca i la divulgació històriques; la creació literària; i l'elaboració de materials per a l'ensenyament de les Ciències Socials.

Les dues principals línies de recerca que he abordat són: la historiografia i la cultura de l'Humanisme i del Renaixement; i els dos grans conflictes bèl·lics de la Catalunya moderna -les guerres dels Segadors i de Successió.

La primera línia s'inicià amb la tesi doctoral Pere Miquel Carbonell, historiador humanista, i la historiografia catalana del segle XV, que va ser llegida el 1993; la tesi va ser dirigida per Eulàlia Duran i el tribunal -que la valorà amb la màxima qualificació- va ser presidit per Miquel Batllori. Des d'aleshores, he publicat un gran nombre d'articles, capítols de llibre i comunicacions i ponències a congressos en aquesta mateixa línia. També participo en diversos projectes i grups de recerca consolidats. Entre les obres més destacades cal esmentar:

Pere Miquel Carbonell: Cròniques d´Espanya
Edició crítica d´Agustí Alcoberro
Barcelona, 1997, ed. Barcino
Col·lecció: Els Nostres Clàssics, vols. B 16 - B 17
2 vols.
278 i 308 pàgines

Identitat i territori. Textos geogràfics del Renaixement
Vic, 2000, Eumo ed. - Universitat de Barcelona
Col·lecció Escolis, 7
237 pàgines

Miquel Batllori
Barcelona, 2000, Fundació Catalana per a la Recerca
Col·lecció de Biografies de la FCR
153 pàgines

La recerca sobre els conflictes bèl·lics de la Catalunya moderna ha combinat el treball en els arxius locals -sobretot del Baix Empordà-, nacionals i internacionals -en especial, els arxius estatals de Viena i Milà, on he resseguit les petjades de l'exili austriacista. A banda d'articles, capítols de llibres i comunicacions en congressos, cal destacar les obres següents:

Noguer, J.; Alcoberro, A.: Pirates, corsaris i torres de moros. Passat i present de les torres de Palafrugell i de Mont-ras.
Palafrugell, 1998, Ajuntament de Palafrugell - Diputació de Girona
Col·lecció Quaderns de Palafrugell, 6
139 pàgines

Dietaris de la Generalitat de Catalunya. Vol. VI. Anys 1644 - 1656.
Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2000.
Pròleg d'Agustí Alcoberro:
"Pròleg: 1644-1656, els anys centrals de la Guerra dels Segadors"
XXXIV + 1.635 pàgines

L'exili austriacista (1713-1747)
Barcelona, 2002, Fundació Noguera
Col·lecció Textos i Documents, 35 -36
2 vols.
Vol. I: 277 pàgines
Vol. II (Documents): 413 pàgines

Agustí Alcoberro (dir.): Catalunya durant la Guerra de Successió.
Barcelona, Ara Llibres, 2006.
3 vols.
Volum I: 270 pàgines
Volum II: 270 pàgines
Volum III: 271 pàgines
18 mapes

Mireia Campabadal (ed.) : El setge de Barcelona, 1713-1714. Diario del sitio y defensa de Barcelona. Estudi introductori d’Agustí Alcoberro i Xevi Camprubí. València: editorial 3 i 4, 2009.

Agustí Alcoberro: La Nova Barcelona del Danubi (1735-1738). La ciutat dels exiliats de la Guerra de Successió. Barcelona: Rafael Dalmau ed., 2011.

Agustí Alcoberro: Barcelona, 1714. Els gravats de la Guerra de Successió. Barcelona: ed. Efadós Ajuntament de Barcelona, 2013.

Agustí Alcoberro; Mireia Campabadal (eds.): Cròniques del setge de Barcelona de 1713-1714. Barcelona: ed. Barcino, 2014.

En el terreny de la divulgació històrica, he participat en un gran nombre d'obres col·lectives i revistes de temàtica històrica. Recentment he publicat:

Pirates, bandolers i bruixes a la Catalunya dels segles XVI i XVII
Barcelona, 2004, ed. Barcanova
Col·lecció: Càlam
231 pàgines

També he dirigit El Temps d'Història -suplement mensual de la revista El Temps- des de novembre de 2000 fins a juny de 2002. D'ençà de la seva fundació (novembre de 2002) sóc membre del Consell de redacció i del Consell assessor de la revista "Sàpiens". He estat assessor històric de la sèrie Històries de Catalunya, per TV3 (temporades 2003 i 2005) i col•laborador habitual del programa En guàrdia de Catalunya Ràdio.

D’altra banda, vaig participar en l’equip que va crear el Museu d’Història de Catalunya, inaugurat el 29 de febrer de 1996, i d’aleshores ençà hi he col•laborat en força ocasions. El 2007 hi vaig comissariar les exposicions Per bruixa i metzinera. La cacera de bruixes a Catalunya i Catalunya i la Guerra de Successió. Amdues exposicions tenen versions itinerants i digitals.

Els anys 2008 – 2014, en què he dirigit el Museu d’Història de Catalunya, han coincidit amb un període de greu crisi econòmica, i també de buidatge fiscal de la Generalitat, però han estat també anys decisius i il•lusionants en la perspectiva de la llibertat nacional de Catalunya. Gràcies al magnífic equip que he pogut liderar, la tasca feta ha estat ingent, i en tots els àmbits: la construcció d’una col•lecció pròpia; la renovació i millora de l’exposició permanent; l’atenció als nous públics, i les noves activitats; la política de comunicació, que s’ha hagut d’adaptar als nous canals. Menció a part mereixen els monuments on el Museu d’Història de Catalunya ha generat un relat històric singular –amb intervencions molt rellevants al monestir de Santes Creus, el castell de Miravet, la cartoixa Escaladei, el monestir de Sant Pere de Rodes i la fortalesa de Cardona.

El Museu ha après, a més, a treballar en xarxa: amb la comunitat historiogràfica –amb 4 congressos internacionals de gran rellevància-, amb els museus d’Història del país –la Xarxa de Museus d’Història i Monuments de Catalunya és formada avui per nou membres- i de fora, i amb la societat civil i la cultura.

Entre les exposicions destacades d’aquest període, cal assenyalar: Princeses de terres llunyanes. Catalunya i Hongria a l’edat mitjana, coorganitzada amb el Museu Nacional d’Hongria i presentada a Barcelona i a Budapest el 2009 (disposa de versió digital); Colònies Industrials (2010), coorganitzada amb el Col•legi de Periodistes; Nova Cançó (2010); i Joan Miró. Cartells d’un temps, d’un país (2011), coorganitzada amb la Fundació Miró.

Els anys 2013 i 2014 han marcat també un punt àlgid, en la mesura que el Museu d’Història de Catalunya ha pogut liderar alguns dels esdeveniments centrals del Tricentenari de 1714: l’exposició temporal 300 Onzes de Setembre al Museu; l’exposició itinerant i digital Catalunya i la Guerra de Successió; el Congrés Internacional Els tractats d’Utrecht. Clarors i foscors de laPau. La resistència dels catalans, coorganitzat amb la Universitat Pompeu Fabra; la Ruta 1714; l’exposició del quadre L’Onze de Setembre d’Antoni Estruch (propietat de la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859) al Museu; itineraris urbans, llibres i publicacions, etc.

En l'àmbit de la creació literària, he destinat una atenció preferent a la literatura infantil i juvenil. Pertanyen a aquest camp les obres següents:

El secret del doctor Givert
Barcelona, 1981, ed. La Magrana
Col.lecció L'Esparver Jove, 12
Llengua: català
125 pàgines. 26ª edició: 2004

Una troca embolicada
Barcelona, 1986, ed. Laia
Barcelona, 1988, ed. Columna
Col·lecció Columna Jove, 8
Llengua: català
132 pàgines. 9ª edició: 1998

Morder el Anzuelo
Versión castellana de Una troca embolicada
Barcelona, 1997, Magisterio-Casals.
Colección Punto Juvenil, 53
Llengua: Castellano
133 páginas. 4ª edición: 2001

Set gates de vida (PREMI LOLA ANGLADA 1986 )
Terrassa, ed. Rialles, 1987
Barcelona, ed. Cruïlla,1989
Col·lecció El Vaixell de Vapor - Sèrie Blava, 21
Il·lustracions de Mabel Piérola
Llengua: català
93 pàgines. 7ª edició

Entre dos focs
Barcelona, 1991, ed. Casals
Col·lecció Casals Jove, 18
Llengua: català
161 pàgines. 2ª edició: 1998

Els ulls de l´aiguamoll
Barcelona, 1993, ed. Alfaguara - Grup Promotor
Il·lustracions de Josep Bassa
Llengua: català
117 pàgines. Setena edició: setembre 2007

Procés a Anna Boixadors
Barcelona, 1993, ed. Cruïlla
Co·lecció Gran Angular
Llengua: català
95 pàgines.

Momotaro & Dolly Dolç
Barcelona, 1997, ed. Alfaguara - Grup Promotor.
Il·lustracions de Francesc Infante
Llengua: català
123 pàgines. Quarta edició: octubre 2006

Però també he escrit per a tots els públics. La meva novel·la més coneguda és:

Retrat de Carme en penombra "Premi Sant Jordi 1998"
Barcelona, 1989, ed. 62
Col·lecció El Balancí, 219
Llengua: català
188 pàgines. 2ª edició: 1989

En el camp de la didàctica de les ciències socials he publicat un gran nombre d'articles en revistes especialitzades i he participat en nombroses activitats de formació del professorat. També he participat en l'elaboració de llibres de text de tots els nivells educatius. Pertanyo a un grup d'autors -tots ells professors d'ensenyament secundari- que hem elaborat llibres de text d'ensenyament secundari obligatori i batxillerat publicats per l'editorial Teide.

Sóc membre de la Societat Catalana d’Estudis Històrics (filial de l’Institut d’Estudis Catalans), de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, de l’Associació de Museòlegs de Catalunya, i membre del Patronat de la Fundació Congrés de Cultura Catalana i del Consell Ciutadà de El país que volem.

Les meves aficions favorites són llegir, anar amb bicicleta, viatjar i entaular-me en família i amb els amics.